Un dels coneixedors de Serrallonga que s’ha mostrat més escèptic davant el projecte de Televisió de Catalunya de portar la vida del famós bandoler a la petita pantalla és l’historiador taradellenc Antoni Pladevall. En opinió seva, «em fa bastant riure». Per a Pladevall, Serrallonga era «un lladre vulgar, sense cap ideal polític. Per això m’en ric bastant de tot el que s’està dient que es vol fer».
Pladevall reconeix a Serralllonga virtuts com «la valentia. Era un pagès valent que quan va formar banda va portar de corcoll el govern de l’època, però que no el movia cap ideal polític». Per aquest motiu, comenta que «hi ha la història i el mite. El mite parla que robava als rics per donar-ho als pobres, i això no és cert. A ell només el movia el seu propi interès».
Pladevall explica en el volum 10 de les Monografies del Montseny, que data del 1995, la vida del bandoler, el procés i qui el va trair. «Per a molta gent era un heroi perquè anava en contra del que hi havia en aquell moment, però només era un lladre vulgar».
L’historiador osonenc comenta que «hi ha historiadors com Joan Reglà, que va escriure Joan Serrallonga, història i mite del famós bandoler (Aedos, 1961), o un de Joan Fuster El mite literari de Serrallonga (Ed. 62, 1991) en què s’explica la vida del bandoler. Penso que el que es vol fer fa bastant riure, ja que en Serrallonga es va haver de buscar les garrofes perquè vivia a la Sala, a Viladrau, amb molta gent més i el que volia era menjar».

Font: GUIAOSONA