Salut companys valerosos!!
Tingueu constància i valor,
sabre en mà i dit al gallet
tothom ens tindrà temor.

Soc Joana la massissa,
a mi res ja no m’espanta,
me la bufen tant els diables
com els pits de la geganta.

Senyors de l’agrupació
com teniu la samarreta?
naltrus volem sortir
ni que sigui a l’etiqueta.

Sabem que som limitats,
i que ubicar-nos us costa,
però vist la manca d’idees
jo us faig una proposta.

Tampoc cal a primera fila
ni tampoc fent ball de plaça,
però cony almenys poseu-nos
sota el cul de la mulassa.

O sota un pilar dels Nois
aguantant la balançada,
en l’únic castell segur,
de tota la temporada.

Contemplant aquesta tropa,
de coixos i despistats,
puc entendre que cada any,
ens deixeu ben marginats.

Però deixeu-me acabar,
que és el meu moment de glòria,
a veure si aquest any,
no em traeix pas la memòria.

Per robar, matar i cremar
sempre seré la primera.
Sé fer anar totes les armes
i mai no em quedo endarrere

I mon marit, Serrallonga,
quan nosaltres dormim, vetlla.
Es entès en tirar plans
i així no podem mai perdre.

I el meu noi, el Joanet…
Ell en res no te peresa,
i encara que és molt jove,
en tot té una gran destresa.

A les armes, doncs, minyons!!
Posem-nos en peu de guerra.
Que en parlar d’aquesta ronda,
ha de tremolar la terra.