On diumenge, 24 de juny del 2007 0 comentaris


Serrallonga Déu vos guard,
i a vós Joana també.

Serrallonga

Déu vos guard i vós qui sou?

El Tendret

Jo sóc aquell bandoler
anomenat El Tendret,
que de furts n'he fet quaranta
i de morts n'he fet disset.

Ara que sou tots aquí,
gent del barri i altres parts,
sapigueu que Baix a Mar,
té ben bé els dies comptats.

Sí senyors dic la veritat,
no em prengueu per un llunàtic,
o és que no heu sentit parlar,
d’això del canvi climàtic?

Jo tampoc em creia res,
de tants canvis i pamplina,
fins que un dia vaig sentir
que ho deia el Tomàs Molina.

Doncs si diu que d’aquí poc,
el mar pujarà el nivell,
Ens caldrà nedar una estona
per prendre algo al Xaloquell

Baix a Mar serà com Sau
sols veureu el campanar,
i surant com una boia
dirà missa el capellà.

Valtrus aneu posant ciris
davant la verge del Carme,
que jo diré als vogadors
que em deixin embarcar-me

Hi ha qui diu que és aviat
que ja es veurà al seu moment,
“prò” jo nois ja tinc xalet,
per allà al Molí de Vent

Serrallonga vinc a vos,
i ja ser que em faig pesat
“pró” d’aquí quinze o vint anys
on farem el ball parlat?

Serrallonga

Amic Tendret veig que tens clar
què passarà d’aquí uns anys
vés i fes-ne cinc cèntims
als hippies dels Muntanyans


Silenci demano a tots,
del més petit al més gran,
tant foraster com de casa,
mentre us van explicant,
les malifetes i "hassanyes"
“questa” colla de bergants.

De nostre patró Sant Joan
pren lo nom el capità.
Té per muller la Joana,
i un ball volen celebrar

No us penseu que és cosa d’ara
aquest costum ancestral,
que molts anys porta callada
la seva veu immortal.

Portem segles amagats
i ara que traiem el nas,
veiem que en tot aquest temps
les coses no han canviat pas.

Ara serà cosa vostra:
Serrallonga i Joana.
Heu de formar un escamot
i als rics pispar la pana.


Serrallonga Déu vos guard,
i a vós Joana també.

Serrallonga

Déu vos guard i vós qui sou?

Petit Jornès

Jo sóc lo Petit Jornès
aquell famós guerriller,
conegut per tot arreu
fill de barri mariner

Fa prop de trenta anys que vinc
d’estiueig a aquesta vila
i la Torre encara és
un destí d’última fila.

I és que per això del turisme
no caldria ni regidor,
que els quatre que encara vénen,
són de “pet i de porró”

No cal ser com Benidorm
ni tampoc Marina d’or,
però almenys algun hotel,
on deixar-te caure mort.

Si voleu tastar bon ranxo,
hi ha els menús gastronòmics,
que es pensen que són el Bulli
i foten preus astronòmics.

I què dir del Pleniluni,
tot l’estiu de promoció,
però ningú sap de què va
ni els de la organització.

Aquí cal una proposta
per fer un canvi radical,
els turistes tots en fila
i que em llepin el pardal.

Serrallonga vinc a vos
no vindré més de vacances
que només sol, sorra i mar
al final també te’n canses

Serrallonga

Que et penses Petit Jornès
veus alguna cara trista?
si els personatges com tu,
és millor perdre’ls de vista.


Serrallonga Déu vos guard,
i a vós Joana també.

Serrallonga

Déu vos guard i vós qui sou?

Quimet Gainada

Jo sóc aquell bandoler
que em diuen Quimet Gainada,
tot fugint del sometent
arribo a aquesta contrada.

Ja no teniu cap excusa,
per no fer esport a l’estiu,
hem passat anys esperant-lo,
i ja tenim poliesportiu.

Ara sí que aquí a la Torre,
hi haurà esportistes d’èlit,
i la gran nit de l’esport,
serà emesa per satèl·lit.

Tanco els ulls i m’ho imagino,
glamour, luxe i emoció,
i les dones lluint ufanes,
vestits entrats a pressió.

Pels qui no piquin tan alt,
i siguin d’objectiu més mòdic,
allà dalt a vora el port,
hi donen classes d’aeròbic.

Veureu dones baixant grassa,
d’altres lluint la silueta,
i homes vigilant als bancs,
per si salta alguna teta.

Però aquells que més mèrit tenen,
són els de la natació,
que surten de la piscina,
amb perill de congelació.

Serrallonga vinc a vós,
l’esport a mi em sua la tranca,
jo no doblego l’esquena,
ni quan jugo a la petanca.

Serrallonga

No siguis ruc Quimet Gainada
que has de fer com ara jo,
que dic que vaig a vogar,
i sols jec allà al timó.


Serrallonga Déu vos guard
i a vós Joana també.

Serrallonga

Déu vos guard i vós qui sou?

Tallaferro

Per a ser un poble de costa
entre Sitges i Salou
aquí la festa està més morta
que la missa de les nou.

Si busques un lloc tranquil
sense sortir de la torre
l’únic local amb caliu
és a “ca la Pau pintora”.

Però si ets de multituds
i de nits desenfrenades,
a la disco del polígon
tens farres assegurades.

És un marc incomparable
de magatzems i oficines,
molt a prop hi ha el cementiri
i el menjar per les gallines

si ets okupa i cumbaia
i vas ben pelat pel món
pots jeure en una vorera
i fotre-li al botellon.

Passejant de nit pel port,
algun local trobes obert,
amb lo millor de cada casa
repartint a tort i a dret.

Hauríem de fer un muntatge
rotllo les carpes del cel,
convidar-hi algun famós,
despullat de pèl a pèl.

Serralloga vinc a vos
això empitjora cada dia
encara el local més “fashion”
continua sent la Masia

Serrallonga

Tallaferro, Tallaferro...
si a tu et va el rotllo gai
que ja donaves pel cul
a l’època del Long Play.


Serrallonga, Déu vos guard
i a vós, Joana, també

Serrallonga

Déu vos guard, i vós qui sou?

Astut

Et diré que Astut em diuen
perquè astut de mena sóc,
vaig anar a estudi i creu-me
que m’ha servit de ben poc.

A la fi tindrem teatre
i no parlo pas dels plens,
en lloc tranquil i acollidor
per on passen tots els trens

La cosa esta ben pensada
i no es per tocar els collons,
entre retard i retard,
poden fer unes vint funcions.

Aprofito per fer saber
a tota la gent del Nus
que ara per anar al teatre,
ja no els caldrà agafar el bus

Amb programació variada
musicals i cabarets,
però res serà comparable,
amb aquells mítics pastorets.

A veure si a poc a poc,
serem un poble normal,
i encara que ningú l’escolta,
ja tenim ràdio local

Si la busques al dial
segur que al final la trobes,
amb aquella veu que diu:
això és emissió en proves

Això de tenir emissora,
és d’allò més important,
i passar-hi algun programa,
ja seria acollonant.

Per acabar de completar
aquesta oferta cultural
hem creat un nou concepte,
de biblioteca virtual

Vist el ritme de les obres
ja us podeu espavilar,
qui a casa no tingui internet
poca cosa llegirà.

Serrallonga vinc a vós
amb certa curiositat,
tindrem al segle vinent
algun projecte acabat.

Serrallonga

Em sorprens amic Astut,
goses parlar de cultura?
si de petit vas agafar un llibre,
i ja ets gran i encara et dura.


Serrallonga, Déu vos guard
i a vós, Joana, també.

Serrallonga

Déu vos guard, i vós qui sou?

Lo Vermell

Tanmateix i nogensmenys
a veure si algú m’entén,
àdhuc, quasi quelcom dic,
sóc Montilla, el president.

Jo sóc fill de les espanyes
i d’un poble marginat
d’on penseu que he tret fins ara,
el careto d’empanat?

Us explicaré un secret,
si em sent la Manuela em mata,
a les venes no hi duc sang,
ja fa temps m’hi corre orxata.

Jo era un “quillo” amb etiqueta,
duia el cotxe tunejat,
fins que vaig trobar aquest curro,
a la Generalitat.

Ara estic rehabilitat,
i de drogues ja no en prenc,
fins i tot ja no saludo,
ei xaval, que passa “neng”!

M’han donat un diccionari,
i trepitjo el català,
si en Fabra aixequés el cap
s’aniria a suïcidar.

M’atzebejo amb les cabòries
i em tufegen les baldufes,
m’embriaguen les rampoines
i aquell fort ferum de cuixes.

Perdoneu que de la festa
encara no n’hagi parlat
però és que jo em cago amb els actes
de cultura popular.

Puig aquest enaltiment
de la gralla i el timbal
em provoquen més basarda
que aquell tòtil d’en Pasqual.

Serrallonga vinc a vós,
jo el “xollo” no l’abandono,
i el país serà la hòstia,
si algun dia reacciono.

Serrallonga

Ho has d’admetre amic Vermell
t’ha enxufat en Zapatero,
si en tens tan de català,
com en Carod de torero.


Serrallonga, Déu vos guard
i a vós, Joana, també.

Serrallonga

Déu vos guard, i vós qui sou?

Carrasclet

A mi em diuen Carrasclet
I jo soc l’últim gran lladre.
A la ronda vull entrar
tot deixant bonic el quadre

L’altre dia al Carrer Nou
hi vaig fotre ensopegada,
es veu que hi quedava un tros
de rajola mal posada.

Des que aquests que fan les obres
ho han donat per acabat,
abans d’arribar a la plaça
més d’un s’hi ha partit el cap.

No intenteu baixar la guàrdia
i poseu els peus on cal,
ni el millor dels trapezistes
passa sense prendre-hi mal.

Aquests de l’Ajuntament
ja han perdut del tot el seny
i a la gran cursa d’obstacles,
hi han posat bancs de disseny.

No són pas perquè hi reposis,
ni tampoc per decorar,
bàsicament els col·loquen
escampats per emprenyar.

S’ha acabat passar el seguici
processons i Carnavals
si algú vol muntar una festa
que ho faci al carrers de dalt.

Si el que vols és anar a comprar
fruita, carn, peix o sabó
a més d’un comerç hi posa
“hem tancat per depressió”.

Però el millor són les pancartes
carregant acusacions,
amb les lletres esborrades
per la merda dels coloms.

Més que criticar els polítics
cagant-se amb l’autoritat,
a més d’un llençol si amaga
un poeta mig frustrat.

I a la plaça d’allà als bars
també hi ha per criticar,
per deixar la font intacte,
més d’un s’hi vol immolar.

Serrallonga vinc a vós
no sé perquè tant de fer el ruc,
si la font també la tapen
les cadires de l’Astut.

Serrallonga

Camarada Carrasclet,
potser semblo vanitós,
però entre una banda i l’altra
l’espectacle ha estat penós


Salut companys valerosos!!
Tingueu constància i valor,
sabre en mà i dit al gallet
tothom ens tindrà temor.

Soc Joana la massissa,
a mi res ja no m’espanta,
me la bufen tant els diables
com els pits de la geganta.

Senyors de l’agrupació
com teniu la samarreta?
naltrus volem sortir
ni que sigui a l’etiqueta.

Sabem que som limitats,
i que ubicar-nos us costa,
però vist la manca d’idees
jo us faig una proposta.

Tampoc cal a primera fila
ni tampoc fent ball de plaça,
però cony almenys poseu-nos
sota el cul de la mulassa.

O sota un pilar dels Nois
aguantant la balançada,
en l’únic castell segur,
de tota la temporada.

Contemplant aquesta tropa,
de coixos i despistats,
puc entendre que cada any,
ens deixeu ben marginats.

Però deixeu-me acabar,
que és el meu moment de glòria,
a veure si aquest any,
no em traeix pas la memòria.

Per robar, matar i cremar
sempre seré la primera.
Sé fer anar totes les armes
i mai no em quedo endarrere

I mon marit, Serrallonga,
quan nosaltres dormim, vetlla.
Es entès en tirar plans
i així no podem mai perdre.

I el meu noi, el Joanet…
Ell en res no te peresa,
i encara que és molt jove,
en tot té una gran destresa.

A les armes, doncs, minyons!!
Posem-nos en peu de guerra.
Que en parlar d’aquesta ronda,
ha de tremolar la terra.


Jo sóc Joan de Serrallonga,
tots em coneixeu prou bé
i ara companys us diré
tot allò que ens toca fer.

Abans de continuar,
deixeu-me parlar un moment,
de tots aquests personatges,
que hi ha a l’Ajuntament.

Dels afers del consistori,
un bon llibre es pot escriure,
que d’arreu de Catalunya,
som els únics que fem riure.

Diu que no han tingut prou temps
d’acabar de tancar els pactes,
amb aquesta mena de gent,
jo no vull tenir-hi tractes.

No cal dir que el que tots volen,
és aguantar el cadirot,
i com no us vull avorrir
seguiré amb el meu versot.

Ara que som tanta tropa,
ara que anem ben armats,
durem els escanyapobres
davant dels nostres jutjats.

Buidem-los totes les caixes.
Robem-los tots els tresors.
Esmoleu ben bé les eines,
que han tornat “els segadors”.

Això sí que us demano:
Vull tothom fort i valent,
per quan ens vinguin maldades,
no us ho penseu ni un moment.

Companys, mateu i robeu
a tots sense més ni més,
que això passarà a la història
i en parlaran molts anys després.

Ja ho veureu, ja, gent de Mar,
quan m’hagin decapitat.
tots els anys per Sant Joan,
en fareu un ball parlat.