Serrallonga, Déu vos guard
i a vós, Joana, també.

Serrallonga

Déu vos guard, i vós qui sou?

Lo Vermell

Tanmateix i nogensmenys
a veure si algú m’entén,
àdhuc, quasi quelcom dic,
sóc Montilla, el president.

Jo sóc fill de les espanyes
i d’un poble marginat
d’on penseu que he tret fins ara,
el careto d’empanat?

Us explicaré un secret,
si em sent la Manuela em mata,
a les venes no hi duc sang,
ja fa temps m’hi corre orxata.

Jo era un “quillo” amb etiqueta,
duia el cotxe tunejat,
fins que vaig trobar aquest curro,
a la Generalitat.

Ara estic rehabilitat,
i de drogues ja no en prenc,
fins i tot ja no saludo,
ei xaval, que passa “neng”!

M’han donat un diccionari,
i trepitjo el català,
si en Fabra aixequés el cap
s’aniria a suïcidar.

M’atzebejo amb les cabòries
i em tufegen les baldufes,
m’embriaguen les rampoines
i aquell fort ferum de cuixes.

Perdoneu que de la festa
encara no n’hagi parlat
però és que jo em cago amb els actes
de cultura popular.

Puig aquest enaltiment
de la gralla i el timbal
em provoquen més basarda
que aquell tòtil d’en Pasqual.

Serrallonga vinc a vós,
jo el “xollo” no l’abandono,
i el país serà la hòstia,
si algun dia reacciono.

Serrallonga

Ho has d’admetre amic Vermell
t’ha enxufat en Zapatero,
si en tens tan de català,
com en Carod de torero.