Serrallonga, Déu vos guard
i a vós, Joana, també.

Serrallonga

Déu vos guard, i vós qui sou?

Carrasclet

A mi em diuen Carrasclet
I jo soc l’últim gran lladre.
A la ronda vull entrar
tot deixant bonic el quadre

L’altre dia al Carrer Nou
hi vaig fotre ensopegada,
es veu que hi quedava un tros
de rajola mal posada.

Des que aquests que fan les obres
ho han donat per acabat,
abans d’arribar a la plaça
més d’un s’hi ha partit el cap.

No intenteu baixar la guàrdia
i poseu els peus on cal,
ni el millor dels trapezistes
passa sense prendre-hi mal.

Aquests de l’Ajuntament
ja han perdut del tot el seny
i a la gran cursa d’obstacles,
hi han posat bancs de disseny.

No són pas perquè hi reposis,
ni tampoc per decorar,
bàsicament els col·loquen
escampats per emprenyar.

S’ha acabat passar el seguici
processons i Carnavals
si algú vol muntar una festa
que ho faci al carrers de dalt.

Si el que vols és anar a comprar
fruita, carn, peix o sabó
a més d’un comerç hi posa
“hem tancat per depressió”.

Però el millor són les pancartes
carregant acusacions,
amb les lletres esborrades
per la merda dels coloms.

Més que criticar els polítics
cagant-se amb l’autoritat,
a més d’un llençol si amaga
un poeta mig frustrat.

I a la plaça d’allà als bars
també hi ha per criticar,
per deixar la font intacte,
més d’un s’hi vol immolar.

Serrallonga vinc a vós
no sé perquè tant de fer el ruc,
si la font també la tapen
les cadires de l’Astut.

Serrallonga

Camarada Carrasclet,
potser semblo vanitós,
però entre una banda i l’altra
l’espectacle ha estat penós