Jo sóc Joan de Serrallonga,
tots em coneixeu prou bé
i ara companys us diré
tot allò que ens toca fer.

Abans de continuar,
deixeu-me parlar un moment,
de tots aquests personatges,
que hi ha a l’Ajuntament.

Dels afers del consistori,
un bon llibre es pot escriure,
que d’arreu de Catalunya,
som els únics que fem riure.

Diu que no han tingut prou temps
d’acabar de tancar els pactes,
amb aquesta mena de gent,
jo no vull tenir-hi tractes.

No cal dir que el que tots volen,
és aguantar el cadirot,
i com no us vull avorrir
seguiré amb el meu versot.

Ara que som tanta tropa,
ara que anem ben armats,
durem els escanyapobres
davant dels nostres jutjats.

Buidem-los totes les caixes.
Robem-los tots els tresors.
Esmoleu ben bé les eines,
que han tornat “els segadors”.

Això sí que us demano:
Vull tothom fort i valent,
per quan ens vinguin maldades,
no us ho penseu ni un moment.

Companys, mateu i robeu
a tots sense més ni més,
que això passarà a la història
i en parlaran molts anys després.

Ja ho veureu, ja, gent de Mar,
quan m’hagin decapitat.
tots els anys per Sant Joan,
en fareu un ball parlat.